el baró de les tres punyetes

(llegir amb to èpic)

El baró de les tres punyetes,
amo de castells i grutes,
de tres-centes mil braguetes
i quinze cases de putes,

amo també d’unes purgacions,
quatre cavalls,
vint anys,
i una infecció als collons

va tenir cert desafio
amb el marquès del nap dret
per haver-li fotut un pet
de padre y muy senyor mio.

Per acabar la qüestió
el marquès, que no era un ase,
va endinyar-li un cop d’espasa
escarbotant-li un colló.

I el baró, tot gemegant,
va baixar muntanya avall
amb els collons a la mà
tot fotut i coixejant

deixant per allà on passava
una olor tant punyetera
que feia agafar caguera
a tot aquell que l’ensumava.

Quan va estar-ne ben curat,
ple de ràbia i de venjança
va jurar fer gran matança,
trencar fils sense pietat.

I al marquès li va enviar
per declaració de guerra,
conservats dins d’una gerra,
els collons d’un capellà,

una fava de gandul,
tres ulleres ensucrades,
trenta-cinc xones badades
i dotze mil pels del cul.

El baró de les tres punyetes,
armat amb tres mil collons,
amb tres fardos de condons
i protegit per una bruixa

va marxar al lloc feudal
on visnago de son rival
exercia un dret de cuixa.

Van caminar vint jornades,
van arrivar molt cansats,
els collons escaldats
i les pixes rebregades.

A l’entorn de la muntanya
de la ciutat esmentada
on la gent tota assetjada
esperava la batalla

qui gratant-se les morenes,
qui tocant-se els masovers,
qui donant-se pel revés
al darrera les almenes

el baró va fer aturar
tot l’exèrcit que portava
i amb la mà cap a la fava
així els hi va parlar:

vassalls meus us he de dir
que feu tot igual que jo,

si guanyem aquest combat
no deixeu un fil sencer,
degolleu amb el manguer
culs i conys sense pietat;

i si algú d’aquesta terra
s’amaga dintre casa
no cediu, treieu l’espasa
i plam, els collons per terra.

No respecteu les donzelles,
ni les àvies, ni les putes,
ni tot el que son femelles.